Espanya és crisi. El preu d'ofrenar noves glòries

Vos deixe la carta d'opinió que vaig enviar al Mercantil Valencià i que no publicaren -potser siga un pèl radical, en el sentit d'anar a l'arrel dels problemes. Disculpes de bestreta a les JERC per manllevar-los el seu lema "Espanya és crisi" però, com que no es pot definir millor, me l'he fet meu.

Un 27,32% d'atur (mitjana espanyola 24,6%), un deute que suposa el 20,2% del PIB (13,5% mitjana estatal), més de vint mil milions d'euros, 38,1% de fracàs escolar (no acabar l'ESO als setze), un 35% de reducció de la inversió en foment del govern espanyol a València (dedica dos mil milions per l'AVE Madrid-Galícia i poc més de cent pel Corredor Mediterrani), sis mil milions d'euros annuals d'impostos valencians que se'n van a Madrid i no tornen, encadenament de casos de corrupció (Brugal, Emarsa, Gürtel, Nóos...), que dugueren, per primera vegada, a un president autonòmic a la banqueta dels acusats i mantenen imputats a onze diputats del PPCV. Un aeroport sense avions que costà 150 milions de construir i 50 cada any per mantindre'l, falcons inclosos, 30 milions per la compra de Valmor sports - a part del cànon per la F1-,escàndols financers com la  fallida de la CAM, Bancaixa (Bankia) i Banc de València, retall d'un 38% en polítiques forestals i 48500 hectàrees que cremen a Bunyol i Andilla... Benvinguts al País Valencià del 2012. I, mentrestant, l'arbre de la "roja" tapant el bosc feréstec d'aquesta estafa que anomenen crisi. Ofrenar noves glòries perjudica la salut i la butxaca. Espanya és crisi. Fóra bo que aprenguérem la lliçó.

PPSOE: dues cares, idèntica divisa

El Bé i el Mal. Barça i Madrid. Pepsi o Coca-Cola ( http://www.youtube.com/watch?v=Ck2OJOA0DU0). Burgesia i proletariat. Croats, o muhaidins, i infidels. El món en va ple, de ments estretes que només conceben la realitat en el dual d'un blanc i negre desfassat. Baixant al plànol polític i al marc de l'Estat espanyol la bipolaritat gira a l'entorn de PP i PSOE. Ambdós partits fan vore que els separa tot un abisme ideològic, intercanvien declaracions animoses i retrets ben bé a diari. Semblaria, doncs, que són rivals irreconciliables: dreta i esquerra, l'actualització postmoderna de la vella querella de les dues Espanyes. Però faríem bé de no comprar-los una moto més fantàstica que les Harley-Davidson. Una anàlisi freda ens permetrà de traure'n l'aigua clara. Mentixen i, a més, ho fan descaradament. Ens prenen per imbècils i, encara pitjor, l'audiència (els electors) piquen l'ham- pobres samarucs! (http://www.youtube.com/watch?v=AdG5QHhahgk).

Fixem-nos-hi en el conjunt abundant d'idees redundants i concomitàncies que oferixen els partits del torn dinàstic de la segona restauració borbònica ( http://www.youtube.com/watch?v=YRaLcQwQg74):

-Defensa de la constitució espanyola del 1978, la monarquia parlamentària, la llei d'Hondt, la permanència a l'OTAN i l'UE, el "café per a tots" i l'ofensiva recentralitzadora, la submissió als mercats, la Llei de Partits,  l'Estatutet valencià de la vergonya de 2006, la corrupció (GAL, FILESA, NASEIRO, Gürtel, Brugal, EROS andalusos, Campeón) etcètera...

-Pacte entre PSE-EE-PSOE i PP per tal de desallotjar l'EAJ-PNB del govern basc mentre a Madrid es dien  el nom del porc i empassant-se els gripaus de l'hemeroteca (http://www.youtube.com/watch?v=BikpiCKc-gg&feature=related)

-Pacte a Navarra entre UPN i PSN-PSOE per tal d'evitar que algun element basquista (Nafarroa Bai o Bildu) entrés al govern foral, tot i l'aposta socialista pel canvi (manava UPN) bandejà l'opció de fer un front d'esquerres. http://www.youtube.com/watch?v=_QW4gn0ifm4

-Pacte per a reformar l'article 135 de la  Constitució espanyola (http://www.directe.cat/noticia/170119/queda-aprovada-la-reforma-de-la-constitucio-espanyola-per-desig-del-pp-psoe-i-upn) fent-se els suecs, alguns, d'allò que havien dit la vespra (http://www.youtube.com/watch?v=g8KArKz4Z6w) i agenollant-se a les agències de rating i frau Merkel, en resum, a la dictadura del neoliberalisme o capitalisme salvatge, la llei de... (la selva), dels mercats. Campe qui puga!

-PP i PSOE s'intercanvien els papers d'un teatre que, com més va més, fa la pinta de melodrama. M'explique: quan governa el PSOE i fa retallades socials (http://www.youtube.com/watch?v=ipu28h6XY-M&feature=related) el PP en discrepa de manera hostil, oposant-se a pujar l'IVA i abaratar l'acomiadament , entre més mesures, polítiques que acabaran aplicant fil per randa, i agreujant-les, només tocar el poder (http://www.youtube.com/watch?v=ZgDiQFxYlhE) mentre li arriba el torn a Rubalcaba de fer el paperina de defensor d'un estat del benestar que ha contribuït a escapçar (http://www.youtube.com/watch?v=1tZvtMdbrnE). En resum, que quan són al govern servixen els mercats i les elits i quan habiten a l'oposició critiquen allò que feien despús-ahir i faran demà-passat.

De què ens sona aquesta partitura? Potser de la Primera Restauració borbònica (1876-1931) -http://socials.iesjuniperserra.net/ha_Espanya/restauracio/Restauracio_apunts.pdf- del sistema del torn dinàstic, on liberals fusionistes i liberals conservadors anaven passant-se el govern com en una cursa de relleus, i pactaven la composició del parlament (http://www.youtube.com/watch?v=Y2GdbdO7vig) i fins feien votar els morts (http://www.flickr.com/photos/29897722@N06/3578856368/sizes/o/) mentre l'analfabetisme i la misèria campaven triomfals i perdien les colònies americanes en aquell "desastre" del 1898 que mai pogueren regenerar. En quedaven exclosos, del pastís, al marge del poder, els partits de masses: republicans, socialistes (aleshores encara ho eren), carlins, PNB, Lliga (fins 1917)...

Ara com llavors el sistema està pensat per a dos peixos grossos que legitimen la corona i el govern "real", des de l'ombra, de les elits dels diners (Florentino Pérez, Botín, les Koplowitz, Ortega, Godó, Goldman Sachs i companyia) mentre desmantellen la sanitat i educació públiques, criminalitzant, a més, a miners, sindicats i, en general, el  moviment obrer (ja tenim sindicats grocs -USO, CSIF- i que no acabem amb el pistolerisme de la patronal, com als anys trenta) i la protesta  tant el s sociolistos (Llei Corcuera: http://www.ucm.es/info/uepei/corcuera.html, el 1992) com els populars el 2012 (http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2012/04/la_resistencia_passiva_sera_tipificada_com_a_atemptat_contra_l_autoritat_29393.php). I, com que mai no en tenen prou, cal silenciar els mitjans no afins: ho feren amb el Cu-Cut el 1905 amb la Llei de Jurisdiccions (http://ca.wikipedia.org/wiki/Fets_del_%C2%A1Cu-Cut!; ací podeu trobar la crònica tendenciosa del monàrquic ABC l'endemà dels fets: http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1905/11/26/009.html) i amb la revista satírica (que bo és riure's dels poderosos per a la salut del poble!) El Jueves (http://www.vilaweb.cat/noticia/2487904/20070720/noticia.html) el 2007. Canvien les èpoques, les sigles, el rei, però el sistema i la dinastia seguixen incòlumes.

Esperem que el comú de la gent, que sol prendre's la política com el futbol (són fanàtics d'un dels dos grans i mai fan autocrítica) o generalitzen amb aquella proclama tan suada de "tots són iguals" just abans de caure en el parany de l'antipolítica que tant agrada als feixistes o et compadixen amb un to de superioritat quan els dius que ni els uns ni els altres, que existixen terceres, quartes, i, recollons!, fins cinquenes vies - que no només del PPSOE viu la humanitat!. Esperem, deia, que òbriguen els ulls, expandisquen llur pysché i albiren, més enllà, tots els colors del verd (Compromís, Esquerra, Amaiur, BNG, lo moviment del 15-M...). Al remat, s'ha demostrat que l'únic vot tirat al fem és aquell que et fot pel cul, ja siga sense anestèsia o amb vaselina. O siga, el PPSOE, partit únic encobert. Dues cares de la mateixa moneda, aquella en què el Borbó se'ns en riu a la cara.

En defensa d'Amaiur

D'uns mesos ençà tota la caterva de la TDT party (Interbou, El Mundo TV, COPE, ABC, LA Sinrazón, El Inmundo...) venen atiant la societat espanyola amb un mantra, tant repetit com fals. Afirmen que Bildu, primer, i Amaiur, després, tenen representació institucional mercés a un suposat pacte ETA-Govern espanyol de Zapatero, al qual s'haurien sotmés els magistrats del Tribunal Constitucional, legalitzant ambdues candidatures, coalicions plurals en què una sèrie de forces sobiranistes (EA i Alternatiba, primer, i Aralar, després) amb la presència majoritària d'independents de l'esquerra abertzale. Sentencien, també, que Bildu i Amaiur són eines al servei de l'estratègia d'ETA, i que, per això mateix, per exemple, Otegi és a presó, per voler articular una organització política "filoetarra" (cas Bateragune). No ens estranye, doncs, que el nou govern metropolità del Rajoy propose la il·legalització d'ambdues expressions rupturistes, més encara si tenim en compte que l'any 2013 l'esquerra independentista basca revolucionària aspira a ser la veu dominant del parlament de Lakua (CAB). Us imagineu un Otegi lliure fent de Mandela i assolint la Lehendakaritza amb la seua aposta per l'alliberament pacífic, a través de la política i només de la política? No crec que els estómacs castissos de la Meseta pogueren entomar-ho. Miraran d'evitar-ho.


Doncs bé, res més allunyat de la realitat que el missatge goebbelsià de l'extrema dreta espanyola -i masses veus de la falsa esquerra del PSOE-. Tot i que faça mal de dir obvietats, anem per feina:

22 de Maig de 2011 Eleccions Municipals i a Juntes Forals a Hego Euskal Herria:

Bildu aconsegueix els resultats següents:

                                     Àlaba                                   Biscaia                  Guipúscoa                   Navarra
Eleccions municipals 31825 vots (20,68%)         124772 vs (21,31%)   119537 (34,6%)      37017 (11,6%)

Juntes Generals        31998 (20,96%)                122056 (21%)              119094 (34,6)          42839 (13%)
                                     11 junters                         12 junters
                                                                                                                  22 junters                 7 escons


20 de novembre de 2011 Eleccions a Corts Espanyoles, la coalició Amaiur (Bildu+Aralar) trau aquestos guarismes:

Àlaba    32267 vots (19,11%) 1 escó (se n'escollien 4)

Biscaia 122606 vots (19,21 %) 2 escons ( se n'escollien 8)

Guipúscoa 129655 vota (34,8%) 3 escons (se n'escollien 6)

Navarra 49100 vots (14,86%) 1 escó (se'n triaven 5)

És el poble basc qui ha fet confiança a Bildu i Amaiur i ha col·locat la seua gent on són ara: primera força a la CAB i en el conjunt basconavarrés.

Molts espanyolistes creien que l'altra gran força abertzale, els jeltzales del PNB, perdrien força, que seria trasvassada a Amaiur. Doncs bé, el PNB obtingué 306128 vots (27,11%) a les espanyoles del 2008 (6 escons) i 323517 vots (27,42% i 5 escons) el 2011. Ha pujat més de 16000 vots! Tot i l'efecte Amaiur!

I el vot del bipartit espanyol i espanyolista PPPSOE? Vegem-ho:

                      Àlaba                          Biscaia                           Guipúscoa                             Navarra
         2008     45276 (26,54%)      116110 (18,4%)                 47858 (14,6%)                  133059(39,22%)
PP     2011   45891 (27,17%)        113021 (17,7%)                 51088 (13,71%)               126111 (38,18%)

             2008 69479 (40,73%)       233371 (36,99%)             127840 (39%)                   117920 (34,76%)
PSOE   2011 39579 (23,44%)       136426 (21,37%)              78100 (20,96%)                72656 (22%)

Nota: A Navarra PP i UPN han anat coaligats

A Navarra hi ha, també, la candidatura basquista moderada:

Nafarroa Bai (2008) 62398 vots (18,39%)
Geroa Bai (2011)    42411 vots (12,84%)

Es fàcil d'observar l'augment percentual dels abertzales (la unió fa la força) i la davallada unionista. Tot i això a Espanya fan com que plou.Tant cecs són els espanyolistes? Què volen, deixar sense veu a més de tres-cants mil ciutadans/es? Eixe és el seu concepte de democràcia?

Per reblar el clau la mesa del Congrés espanyol ha denegat a Amaiur (7 escons) el dret a disposar d'un grup parlamentari propi. Tanmateix, UPyD (5 escons) i EAJ-PNV (5 escons), per exemple, si que en tenen...

El reglament diu que, per a gaudir de grup propi una candidatura ha d'obtenir un 5% dels vots emesos a nivell estatal (UPyD 4,69%, s'ha sumat a Foro Asturias -0,4%- trencant la seua paraula de no sumar-se a ningú, per arribar al 5%) o un 15% a totes les circumscripcions on es presenta.

Històricament candidatures que no complien amb aquestes clàusules (Coalició Canària 1996-2000 o ERC 2004-2008) si tingueren grup propi (recordem que ERC tragué un 14% a Barcelona i ni cal parlar dels testimonials suports aconseguits, certament, per ERPV).

Per què aquesta negativa? És molt  clar: a l'enemic ni aigua. Té igual el discurs d'Anoeta (14-11-2004), l'alto el foc permanent (10-1-2011), la declaració d'Aiete (18-10-2011), els documents signats pels membres d'Amaiur condemnant la violència com a mitjà d'aconseguir objectius polítics, o el cessament definitiu de la lluita armada. Mai en tindran prou. Els volen (als bascos, com a la resta de pobles no castellans) captius i desarmats. Si és que els fills (AP-PP) sempre tiren als pares (Movimiento Nacional)...