Espanya és crisi. El preu d'ofrenar noves glòries

Vos deixe la carta d'opinió que vaig enviar al Mercantil Valencià i que no publicaren -potser siga un pèl radical, en el sentit d'anar a l'arrel dels problemes. Disculpes de bestreta a les JERC per manllevar-los el seu lema "Espanya és crisi" però, com que no es pot definir millor, me l'he fet meu.

Un 27,32% d'atur (mitjana espanyola 24,6%), un deute que suposa el 20,2% del PIB (13,5% mitjana estatal), més de vint mil milions d'euros, 38,1% de fracàs escolar (no acabar l'ESO als setze), un 35% de reducció de la inversió en foment del govern espanyol a València (dedica dos mil milions per l'AVE Madrid-Galícia i poc més de cent pel Corredor Mediterrani), sis mil milions d'euros annuals d'impostos valencians que se'n van a Madrid i no tornen, encadenament de casos de corrupció (Brugal, Emarsa, Gürtel, Nóos...), que dugueren, per primera vegada, a un president autonòmic a la banqueta dels acusats i mantenen imputats a onze diputats del PPCV. Un aeroport sense avions que costà 150 milions de construir i 50 cada any per mantindre'l, falcons inclosos, 30 milions per la compra de Valmor sports - a part del cànon per la F1-,escàndols financers com la  fallida de la CAM, Bancaixa (Bankia) i Banc de València, retall d'un 38% en polítiques forestals i 48500 hectàrees que cremen a Bunyol i Andilla... Benvinguts al País Valencià del 2012. I, mentrestant, l'arbre de la "roja" tapant el bosc feréstec d'aquesta estafa que anomenen crisi. Ofrenar noves glòries perjudica la salut i la butxaca. Espanya és crisi. Fóra bo que aprenguérem la lliçó.

PPSOE: dues cares, idèntica divisa

El Bé i el Mal. Barça i Madrid. Pepsi o Coca-Cola ( http://www.youtube.com/watch?v=Ck2OJOA0DU0). Burgesia i proletariat. Croats, o muhaidins, i infidels. El món en va ple, de ments estretes que només conceben la realitat en el dual d'un blanc i negre desfassat. Baixant al plànol polític i al marc de l'Estat espanyol la bipolaritat gira a l'entorn de PP i PSOE. Ambdós partits fan vore que els separa tot un abisme ideològic, intercanvien declaracions animoses i retrets ben bé a diari. Semblaria, doncs, que són rivals irreconciliables: dreta i esquerra, l'actualització postmoderna de la vella querella de les dues Espanyes. Però faríem bé de no comprar-los una moto més fantàstica que les Harley-Davidson. Una anàlisi freda ens permetrà de traure'n l'aigua clara. Mentixen i, a més, ho fan descaradament. Ens prenen per imbècils i, encara pitjor, l'audiència (els electors) piquen l'ham- pobres samarucs! (http://www.youtube.com/watch?v=AdG5QHhahgk).

Fixem-nos-hi en el conjunt abundant d'idees redundants i concomitàncies que oferixen els partits del torn dinàstic de la segona restauració borbònica ( http://www.youtube.com/watch?v=YRaLcQwQg74):

-Defensa de la constitució espanyola del 1978, la monarquia parlamentària, la llei d'Hondt, la permanència a l'OTAN i l'UE, el "café per a tots" i l'ofensiva recentralitzadora, la submissió als mercats, la Llei de Partits,  l'Estatutet valencià de la vergonya de 2006, la corrupció (GAL, FILESA, NASEIRO, Gürtel, Brugal, EROS andalusos, Campeón) etcètera...

-Pacte entre PSE-EE-PSOE i PP per tal de desallotjar l'EAJ-PNB del govern basc mentre a Madrid es dien  el nom del porc i empassant-se els gripaus de l'hemeroteca (http://www.youtube.com/watch?v=BikpiCKc-gg&feature=related)

-Pacte a Navarra entre UPN i PSN-PSOE per tal d'evitar que algun element basquista (Nafarroa Bai o Bildu) entrés al govern foral, tot i l'aposta socialista pel canvi (manava UPN) bandejà l'opció de fer un front d'esquerres. http://www.youtube.com/watch?v=_QW4gn0ifm4

-Pacte per a reformar l'article 135 de la  Constitució espanyola (http://www.directe.cat/noticia/170119/queda-aprovada-la-reforma-de-la-constitucio-espanyola-per-desig-del-pp-psoe-i-upn) fent-se els suecs, alguns, d'allò que havien dit la vespra (http://www.youtube.com/watch?v=g8KArKz4Z6w) i agenollant-se a les agències de rating i frau Merkel, en resum, a la dictadura del neoliberalisme o capitalisme salvatge, la llei de... (la selva), dels mercats. Campe qui puga!

-PP i PSOE s'intercanvien els papers d'un teatre que, com més va més, fa la pinta de melodrama. M'explique: quan governa el PSOE i fa retallades socials (http://www.youtube.com/watch?v=ipu28h6XY-M&feature=related) el PP en discrepa de manera hostil, oposant-se a pujar l'IVA i abaratar l'acomiadament , entre més mesures, polítiques que acabaran aplicant fil per randa, i agreujant-les, només tocar el poder (http://www.youtube.com/watch?v=ZgDiQFxYlhE) mentre li arriba el torn a Rubalcaba de fer el paperina de defensor d'un estat del benestar que ha contribuït a escapçar (http://www.youtube.com/watch?v=1tZvtMdbrnE). En resum, que quan són al govern servixen els mercats i les elits i quan habiten a l'oposició critiquen allò que feien despús-ahir i faran demà-passat.

De què ens sona aquesta partitura? Potser de la Primera Restauració borbònica (1876-1931) -http://socials.iesjuniperserra.net/ha_Espanya/restauracio/Restauracio_apunts.pdf- del sistema del torn dinàstic, on liberals fusionistes i liberals conservadors anaven passant-se el govern com en una cursa de relleus, i pactaven la composició del parlament (http://www.youtube.com/watch?v=Y2GdbdO7vig) i fins feien votar els morts (http://www.flickr.com/photos/29897722@N06/3578856368/sizes/o/) mentre l'analfabetisme i la misèria campaven triomfals i perdien les colònies americanes en aquell "desastre" del 1898 que mai pogueren regenerar. En quedaven exclosos, del pastís, al marge del poder, els partits de masses: republicans, socialistes (aleshores encara ho eren), carlins, PNB, Lliga (fins 1917)...

Ara com llavors el sistema està pensat per a dos peixos grossos que legitimen la corona i el govern "real", des de l'ombra, de les elits dels diners (Florentino Pérez, Botín, les Koplowitz, Ortega, Godó, Goldman Sachs i companyia) mentre desmantellen la sanitat i educació públiques, criminalitzant, a més, a miners, sindicats i, en general, el  moviment obrer (ja tenim sindicats grocs -USO, CSIF- i que no acabem amb el pistolerisme de la patronal, com als anys trenta) i la protesta  tant el s sociolistos (Llei Corcuera: http://www.ucm.es/info/uepei/corcuera.html, el 1992) com els populars el 2012 (http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2012/04/la_resistencia_passiva_sera_tipificada_com_a_atemptat_contra_l_autoritat_29393.php). I, com que mai no en tenen prou, cal silenciar els mitjans no afins: ho feren amb el Cu-Cut el 1905 amb la Llei de Jurisdiccions (http://ca.wikipedia.org/wiki/Fets_del_%C2%A1Cu-Cut!; ací podeu trobar la crònica tendenciosa del monàrquic ABC l'endemà dels fets: http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1905/11/26/009.html) i amb la revista satírica (que bo és riure's dels poderosos per a la salut del poble!) El Jueves (http://www.vilaweb.cat/noticia/2487904/20070720/noticia.html) el 2007. Canvien les èpoques, les sigles, el rei, però el sistema i la dinastia seguixen incòlumes.

Esperem que el comú de la gent, que sol prendre's la política com el futbol (són fanàtics d'un dels dos grans i mai fan autocrítica) o generalitzen amb aquella proclama tan suada de "tots són iguals" just abans de caure en el parany de l'antipolítica que tant agrada als feixistes o et compadixen amb un to de superioritat quan els dius que ni els uns ni els altres, que existixen terceres, quartes, i, recollons!, fins cinquenes vies - que no només del PPSOE viu la humanitat!. Esperem, deia, que òbriguen els ulls, expandisquen llur pysché i albiren, més enllà, tots els colors del verd (Compromís, Esquerra, Amaiur, BNG, lo moviment del 15-M...). Al remat, s'ha demostrat que l'únic vot tirat al fem és aquell que et fot pel cul, ja siga sense anestèsia o amb vaselina. O siga, el PPSOE, partit únic encobert. Dues cares de la mateixa moneda, aquella en què el Borbó se'ns en riu a la cara.