#quenotelien (o el món a l'inrevés)

Qui s'han cregut que són, les NNGG i el PP, per a donar lliçons de democràcia i asèpsia docent i encetar la pràctica totalitària de la delació anònima (que no farà un alumne/a que li tinga mania a aquell/a que l'ha suspés/a?). Ells, que ara diuen que la PAH i els seus "escraches" no respecten el veredicte d'onze milions d'electors del PP (cal fer notar que aprovaren un programa que, en la seua aplicació, ja no el coneix ni la mare que el parí) i que cal acceptar el joc de majories - minories  (ells, que a Euskadi i Navarra il·legalitzaren amplis sectors, ja pensen a suspendre l'autonomia catalana pel pecat de dissentir del criteri de la FAES-temps al temps...; i mai han condemnat en seu parlamentària l'antic règim -sí, aquell en què el fundador d'AP participà d'ambaixador a Londres i ministre de Turisme i Propaganda... Com a ciutadans, tenim dret a la llibertat d'expressió i els temps que vivim obliguen, si s'és posseïdor d'una mínima consciència social, a l'èmfasi. O xiulem com si res no passara... Una cosa és la feina al centre on s'ha de ser el més neutral possible (assumint la impossibilitat d'eludir per complet la nostra subjectivitat, què no som màquines ni robots!, encara...). I una altra és la vida, diguem-ne, exterior a l'esfera professional. O és que per ser docents no podem dir el que pensem en un blog? Ho dic per comentaris d'intolerants avorrits que es dediquen a sacrificar a piulades els profes "rojo-separatistas".

Dit això, el primer que haurien de fer els de NNGG de "Castellón, Valencia y Alicante" -com diuen ells, quins provincians!- és preocupar-se pel judici a Carlos Fabra, per l'aeroport sense avions, per l'evident caciquisme en pobles xicotets que els ha permés, empadronant gent que res té a vore amb els municipis, guanyar les eleccions i falsejar la voluntat dels veïns reals. Deurien mosquejar-se pel fet que el País Valencià siga l'autonomia que més es desvia dels objectius de dèficit, amb el malbaratament i mala gestió que això suposa, per l'espoli fiscal amb què ens matxaca eixe forat negre que respon al topònim de Madrid, que tinguem onze diputats a les Corts (tots del PP, caram!) imputats. Què Terra Mítica o la Ciutat de la Llum hagen resultat un pou sense fons,(i no parlem de "Mundo Ilusión" o els virtuals Jocs del Mediterrani dissenyats a major glòria de Nóos, les despeses de menges immenses i curioses traductores romaneses a càrrec d'Emarsa, dels negocis obscurs amb l'excusa de la gestió dels residus del Baix Segura, -segur que feien txintxin amb rom Brugal...),   que Calatrava ens prenga el pèl amb sobrecostos (recordeu la maqueta pagada a preu d'or-quinze milions d'euros- i que mai arribà a materialitzar-se...),per gastar ingents quantitats de diners en recursos contra la unitat de la llengua catalana, que sempre perden, amb tanta apel·lació a sentències més que concloents, per tallar el senyal dels quatre canals que parlen en la nostra llengua -tan pocs com n'hi han!- i ofegar a multes una organització, ACPV, que treballa per amor a la cultura (no entenc la marxa arrere a l'hora de reemetre el senyal després de l'última sentència, tot i el vist-i-plau dels socis), per la dictadura dels mercats i organismes globals (FMI, Banc Mundial...) exempts de qualsevol tipus de control democràtic, de l'epidèmia creixent de la desocupació, d'executar la sentència d'Estrasburg a propòsit de la IL·LEGAL llei hipotecària espanyola (Espanya, l'estat que més directives comunitàries ignora, cal recordar-ho...),  del risc d'exclusió social pujant més i més. Del tancament d'emergències nocturnes, del repagament farmacèutic, de l'amnistia fiscal per a què els grans evasors (Bárcenas, Pujols daughers i Diego Torres, entre més) puguen alenar alleugerits, d'haver apujat impostos com l'IRPF o l'IVA (el més injust de tots) en plena recessió (i això vantant-se de ser liberals!), d'indultar un kamikaze l'advocat defensor del qual treballa al mateix bufet que el fill del ministre de (in)justícia, de petar-se el sector miner mentre s'agenollen davant el sospitós Adelson per muntar el paradís de la ludopatia, on brillaran l'addicció al joc, les drogues, i l'explotació sexual, amb el consegüent blanqueig de diners de la màfia, com allò de donar els papers als estrangers que compraren habitatges per un valor superior als 700 mil euros...

Tanmateix sembla que només els interesse conéixer si els professors diuen "aleshores i gairebé" o "corona catalanoaragonesa", si l'ONG amb qui treballa Ada Colau rep dos-cents mil euros anuals en subvencions (quan han rebut Bankia, CAM, Nova Caixa Galicia, CCM?... desenes de milers de milions!...). Mentre creix el fracàs escolar, es reduixen les beques, augmenta la desnutrició, cauen els sostres d'alguns centres educatius (Santa Pola) i sanitaris (Gandia), algunes baixes tarden mesos en cobrir-se, o s'arriba a tallar el subministre de llum per impagament (cas de l'IES Jorge Juan d'Alacant l'any passat)...

El primer que haurien de fer, aquestos cadells ensinistrats de les NNGG, és netejar la merda de casa pròpia. I recordar que si algú ha adoctrinat en esta península són els de la seua corda ultraconservadora: des de l'església catòlica a la "Formación del Espíritu Nacional", el cantar el "Cara al sol" al pati o ensenyar "Labores del Hogar" només a les dones perpetuant el rol sexualitzat de dona-criada domèstica versus home-treballador i cap de la família... I començar per defensar, de veritat, l'escola pública. Com? No cedint sòl públic a centres concertats, establint ràtios adients (25 alumnes per aula), dotar centres i famílies dels recursos necessaris (didàctics, alimentaris, financers) per a un correcte i normal funcionament, pagar els quadrimestres que es deuen, escoltar els sindicats (que per alguna cosa representen els treballadors), les AMPES, els consells escolars, retirar l'esborrany que trinxa els drets dels interins, garantir l'ensenyament en valencià per a tots aquells que el sol·liciten mantenint els PEV i PIL i catalogant lingüísticament les seues places. I, havent fet això, i expulsat l'assignatura de religió catòlica (no ensenyen "doctrina"?, la catequesi als temples!) o, almenys, exigit el pas per unes oposicions públiques i transparents on el criteri de selecció siga la meritocràcia i no el nomenament digital a través d'una institució (conferència episcopal) tan privada com Burger King. Havent fet això, dic, llavors podran gaudir del mínim denominador comú indispensable per a plantejar la denúncia de l'adoctrinament.

El que alguns de NNGG i del PP volen fer és Comités de Salut Pública on depurar els dissidents, llistes negres de desafectes, gulags de reeducació (propose el CEU San Pablo-a la que cedixen sòl públic d'Elx de bades- o la Sant Vicent Màrtir)...

Pretenen crear un doble circuit públic-privat/concertat:El primer el volen residual, desprestigiat, endeutat, on analfabetitzar i narcotitzar en favor del sistema les classes populars, aborígens i nouvingudes. El segon subvencionat, eficient, orientat al ghetto de l'elit social, on enclaustrar la complexitat social en els llimbs i preparar els quadres dirigents del futur en el seu pensament únic d'il·luminats, dotant-los de les eines intel·lectuals que negaran, o subministraran a pas de puça, a la resta de la societat, no siga cas que tinguen criteri propi i critiquen el sacrosant govern neo-nacionalcatòlic...


En fi, esperem no tornar als foscos temps en què els llibres i els docents requerien del "nihil obstat" per tal d'eixir endavant. Èpoques en què nefastos ensenyants tenien la feina garantida per la seua adhesió al "Movimiento" mentre els mestres de la Segona República es marcien als màrgens de l'establishment benpensant -"la gente de bien" s'autodenominen- en l'exili interior de sa casa.